Els altres ciutadans: la fauna urbana

coloms

A les viles i ciutats d’arreu del món, fins i tot entre l’agitació i el trànsit de les grans metròpolis, hi ha espècies d’animals no humans que han sabut adaptar-se a les característiques de l’entorn urbà. Tot i que no els ho posem gens fàcil, aquestes espècies sobreviuen i conviuen amb nosaltres, als nostres carrers, edificis, parcs, jardins, arbrat, etc… i en qualsevol racó de les nostres grans urbs on puguin trobar un refugi. Parlem dels altres ciutadans, la fauna urbana.

Segurament en sabrem ben poc sobre les seves necessitats i virtuts, però afortunadament, entre tota aquesta diversitat de fauna la majoria d’aquestes espècies es troben protegides per llei, la qual cosa implica certs deures als ciutadans i a l’Administració. Tot i així, altres són legalment titllades de plaga, per una banda perquè són considerades feristeles que només molesten i embruten o per l’altra perquè són fauna no autòctona, en conseqüència, totes elles són espècies perseguides i exterminades pels serveis de salut pública (petits rosegadors, coloms, gavines o cotorres argentines).

Els animals urbans que més fàcilment trobem al nostre voltant són aus, gran part d’elles migratòries, com les orenetes, les quals nidifiquen als angles dels nostres edificis, els falciots o els ballesters. Entre les aus sedentàries abunden les cornelles, els xoriguers, els falcons, les òlibes i els mussols.

Durant les nits, els enigmàtics ratpenats prenen els nostres carrers i, encara que volin, no són aus, pertanyen a l’ordre dels mamífers.

Entre els rèptils abunden el dragó comú, el dragó rosat o la sargantana ibèrica, entre els amfibis la reineta i el tòtil.

Totes aquestes espècies aprofiten les estructures de les nostres edificacions, com ara escletxes, angles, forats a les parets, ampits de finestres, sostres falsos, teules, forats de les persianes, etc…, per fer-hi el seu niu o simplement refugiar-se.

paloma

No obstant, possiblement els animals urbans més populars són els coloms, els quals, com les cotorres i el gavià argentat, són espècies que no estan protegides legalment, tot el contrari. Cada any, serveis municipals de neteja i salut pública de milers de ciutats a tot el món porten a terme programes d’extermini d’aquestes espècies. La gestió dels “problemes” derivats de la fauna urbana és una competència municipal, en la majoria de casos, les aus són capturades amb xarxes i confinades en càmeres per matar-les amb gas CO2 o altres mètodes molt cruels.

Publicat a BioEcoActual

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s