Història dels Coloms Urbans

L’ètica vers els coloms urbans

Publicacions a BioEco Actual

 

Part I:

Sovint hem sentit a dir que són les rates de l’aire, que només embruten, que degraden les ciutats i que transmeten malalties infeccioses, la legislació relativa al benestar dels animals els considera una plaga i, per consegüent, cada any, els serveis de salut pública municipals s’encarreguen d’exterminar-ne a milers.

Els coloms urbans, l’espècie columba livia, és un dels animals més estigmatitzats del nostre entorn. No obstant, hi ha persones que es preocupen per al respecte i benestar d’aquestes aus, sobre les quals, segurament, en tenim poc molt coneixent i la labor d’Alexis Calvo i Susana López, cofundadors de l’associació Corazón de Paloma, ens sorprendrà molt positivament.

Corazón de Paloma és una entitat sense ànim de lucre nascuda amb la finalitat d’ajudar els coloms urbans. El seu treball es base en dues branques, l’auxili i l’assistència veterinària als coloms que ho requereixin i la labor pedagògica per esborrar els falsos mites que estigmatitzen injustament a aquestes aus.

Des del seu inici, aquesta entitat ha assistit i alliberat més de quaranta coloms, rescatant-los de situacions en que es trobessin en perill, recollint i cuidant exemplars malalts o ferits, proporcionant-los assistència veterinària en els casos necessaris i cuidant els pollets que haguessin perdut als seus pares… però no tothom pot entendre que hi hagi persones que de forma altruista dediquin esforços a ajudar els coloms, l’animadversió cap a aquestes aus en societats com la nostra arriba fins a l’extrem que la legislació relativa a la protecció dels animals no considera el colom urbà com a un animal, sinó com a una plaga, per aquest motiu, cada any, milers d’aquestes aus són exterminades amb mètodes cruels, com la captura amb xarxes per a procedir a l’asfixia en càmeres de gas CO2. Aquest extermini es portat a terme a ciutats d’arreu del món pels serveis de salut pública i, per tant, es subvenciona amb diners públics. L’agonia causada pel gas CO2 és extremadament cruel, però és un mètode barat per eliminar unes aus estigmatitzades amb les quals la societat no sent cap tipus d’empatia. La causa que suposadament excusa l’extermini de coloms són una serie de mites sobrevalorats, com la consideració d’aquests com agents transmissors de malalties i la falta d’interès per a trobar solucions ètiques per al control de coloms urbans, és per això que Corazón de Paloma també treballa per al reconeixement social de la dignitat dels coloms, és a dir, que se’ls valorin les virtuts i complexitat biològica com a aus, la seva funció com especie integrada en el medi urbà i el seu reconeixement com a animals urbans enlloc de plaga. L’entitat també procura actuar com a mediador amb l’Administració per a poder aplicar solucions ètiques, per tal d’evitar els típics problemes que s’associen als coloms, com brutícia, degradació de les façanes o molèsties per parrups. Per Corazón de Paloma, l’extermini massiu és un mètode injust però també ineficaç, ja que els coloms sempre tornaràn a reproduir-se.

Part II:

Dos municipis, Cardona i Molins de Rei, demostren l’èxit de les solucions ètiques per al control de colònies urbanes de coloms, el subministrament de pinso tractat amb ovistop, un fàrmac anticonceptiu, ha esdevingut l’alternativa més viable a l’extermini.
Alexis Calvo i Susana López, cofundadors de Corazón de Paloma, proposen solucions ètiques i a l’hora treballen per al reconeixement social de la dignitat dels coloms.
Les lleis diuen que són una plaga i, durant anys, el mètode de control de la població contemplava només l’extermini. Corazón de Paloma vol divulgar com exemple l’èxit obtingut als municipis de Cardona i Molins de Rei, on gràcies al fàrmac Ovistop, un anticonceptiu subministrat a través del pinso, s’ha obtingut un èxit sense precedents, reduint la població a nivells estables, simplement, tractant als coloms aplicant l’ètica. Segons aquesta ONG, les matances són costoses, innecessàries i ineficaces. Per a molts, només són feristeles, però els coloms, encara que molts no ho vulguin veure, també tenen virtuts. Segons ens explica Alexis Calvo, els coloms comuns (columba livia) han salvat milers de vides. Gràcies a la seva gran memòria, sentit de l’orientació i intel·ligència, sempre tornen allà on hagin nidificat, encara se’ls transporti fins a llocs remots on no hagin estat abans, és per això que des de temps immemorials han estat utilitzats com a missatgers. Durant la II Guerra Mundial, la primera gran guerra tecnològica, la utilització de coloms missatgers va quedar, en un principi, descartada, ja que es va considerar que els sistemes inalàmbrics de ràdio havien superat aquestes tradicions ancestrals. No obstant, l’armada britànica va comptar igualment amb una reserva de coloms missatgers. Lògicament, els sistemes de ràdio van avariar-se i van fallar en molts casos… i, de vegades, allà on no pot arribar la tecnologia, sorprenentment hi arriba la natura. Coloms com Winkie o Mary of Exeter són protagonistes d’històries extraordinàries.
Winkie era a bord del British Bristol Beaufort quan aquest es va estavellar al mar de Noruega (1942). Els sistemes de ràdio van resultar danyats. El colom Winkie era una possibilitat molt remota per donar un avís de rescat, era gairebé impossible, però era l’ única. Winkie va ser posat en llibertat, va volar una distància de 120 milles, a una velocitat sorprenent, a través de gèlides aigües fins a Anglaterra, on va arribar exhaust. Amb la seva arribada, es va localitzar el punt de l’accident i es va enviar una nau de rescat. Winkie va rebre la Medalla Dickin (1943). Encara més sorprenent és la història de la colometa Mary of Exeter, la qual va fer quatre viatges de França a Anglaterra, transportant missatges altament secrets que van servir per salvar milers de vides. Mary va sobreviure a l’atac d’un falcó pelegrí (dels molts que els alemanys havien posat en llibertat estratègicament) i fins i tot un bombardeig a la seva ciutat a Devon, sud est d’Anglaterra. Mary va rebre la Medalla Dickin l’any 1945 i fou enterrada amb tots els honors com a una heroïna nacional al Ilford Animal Cemetery de Londres. Potser aquestes històries ens ajudaran a veure els coloms com a unes aus amb virtuts i no com a unes vulgars feristeles.

Helena Escoda Casas
Llicenciada en Història per la UAB
Posgrau en Dret Animal

Anuncios